همه قسمت‌ها

“Troba’m una idea brillant immediatament”. Des d’aquesta pressió contemporània de resultats estratosfèrics al preu de perdre la salut mental ara i aquí, en Robert no es veurà capaç de rebre els amics per fer el vermut de sempre. Però per davant de la feina hi ha la vida i per davant de la vida les necessitats, com arreglar el vàter. Primer la caca, després la feina.

Si saps el teu objectiu, saps on vas. Aquesta premissa, en lloc de fer lleugers i tendres els personatges, els fa acomplexats i plens de por. Hauria de voler alguna cosa èpica, transformar-me en algun general antic? Explicar bé un conte pot ser un objectiu honest, o tenir seguidors o no sentir roncar la dona. Són objectius lícits?

En una ciutat plena d’agressivitat i duresa, la Margui i en Robert es plantegen una vida natural com a sortida. Els que no formen part del pla s’ofenen, se senten abandonats. Però l’amistat, no ha d’anar per davant dels objectius personals? I és realment duresa i agressivitat el que la ciutat ens ofereix o és una xarxa com a un coixí de mare?

L’afecte entre un pare i un fill sovint és només verbal, mancat de l’abraçada primigènia que va fer que els homes i dones fossin humanitat i no només individus. El Deivid es planteja com encarar una nova aproximació afectuosa cap al seu pare. Però, cal? En la catalana terra és fàcil que pare i fill expressin l’amor com en un balneari de la sinceritat?

La Mimi busca veritats i s’aferra a frases d’un grup de creixement personal. Els altres hi veuen una fugida a la crisi de parella habitual que tota bona parella mereix pel simple fet d’estar junts. Mereix una vida de fe? Ens fa por la paraula fe? Quant podríem pagar per una mica de fe? 30 €?